Margarida Loran i Gili

Master of Arts (with distinction) in Heritage Management per la University of Greenwich Business School (2002), al Regne Unit, i Graduate Certificate in Museum Studies (CMS) per la Divisió d’Educació Contínua de la Harvard University (1999), als Estats Units. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (1989).

Sóc consultora independent des de l’any 2004. Treballo amb museus i organitzacions del sector del patrimoni i la cultura per ajudar-los a analitzar, pensar i desenvolupar-se estratègicament, amb una bona base de recerca i un plantejament de procés que busca implicar els equips i els grups d’interès per afavorir el canvi. He realitzat plans estratègics, avaluacions i estudis de públic per a organitzacions de mides i d’abast territorial diversos, i recerques en diferents temes d’interès per als sectors del patrimoni a Catalunya.

També sóc docent del Postgrau de Direcció Estratègica de Museus i Centres Patrimonials de la Universitat de Girona i del Màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals de la Universitat de Barcelona-IL3.

Entre els projectes recents destaquen la participació en l’equip que va elaborar Museus 2030 -Pla de Museus de Catalunya (2017), impulsat per la Direcció General de Patrimoni, com a responsable de recerca i com a coredactora del document del Pla, conjuntament amb Oriol Picas (director tècnic) i Josep Font. Posteriorment he contribuït a desenvolupar una actuació estratègica del Pla: el Baròmetre Social dels Museus, una eina que regularment recollirà evidència del valor públic dels museus catalans, per a la qual he elaborat una proposta de model (2018) i coordino un procés de contrast i cocreació amb un grup de museus pilot (2019), per encàrrec del Servei de Museus. 

Pel que fa als estudis de temes d’interès sectorial he fet recerca sobre la problemàtica i situació actual de la conservació-restauració, impulsada per l’associació CRAC i finançada per la Diputació de Barcelona (2018) i la Generalitat de Catalunya (2019); un estudi qualitatiu sobre el procés de decisió, les percepcions i preferències de les escoles en relació a les sortides a museus i a espais patrimonials, encarregat per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural (2014); i sobre les polítiques d’accés gratuït als museus, encarregat per la Direcció General de Patrimoni Cultural (2008) amb l’objectiu de conèixer a fons les polítiques que s’havien introduït feia pocs anys al Regne Unit i França.

Pel que fa als processos de planificació estratègica, he treballat conjuntament amb els equips de diversos museus, i també d’una associació professional, per reflexionar sobre la seva situació actual, repensar-se i decidir el camí a seguir en els propers anys. En aquest àmbit destaca una etapa llarga de col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona per realitzar treballs de prospecció, anàlisi i planificació durant un procés de canvi institucional important. Vaig començar elaborant una estratègia de captació de recursos (2004), per passar després a definir, conjuntament amb la seva directora Anna Omedes, una proposta de futur com a museu nacional (2008), i mes tard coordinar el pla estratègic (2011). Com a part d’aquest esforç també vaig realitzar un estudi sobre la situació actual dels museus i altres centres amb col·lecccions i temàtica d’història natural a Catalunya (2006).

També he ajudat diversos museus a conèixer els seus públics, utilitzant metodologies quantitatives i qualitatives (com és el cas dels estudis realitzats pel Museu Marítim de Barcelona el 2015 i el Museu Palau Mercader el 2014), i a escoltar-los i recollir la seva veu en els processos de planificació: mitjançant entrevistes en profunditat, grups de discussió i qüestionaris per avaluar percepcions externes, obtenir informació qualitativa de diagnosi i obrir la participació als grups d’interès.

Durant una etapa formativa anterior a Londres (2000-2002), vaig completar un projecte d’investigació de màster, que examinava com els llocs web contribueixen als objectius d’accessibilitat i desenvolupament de públics que es proposen els museus, explorant les pràctiques dels museus nacionals britànics (2002). En una etapa inicial d’aquesta investigació vaig realitzar una avaluació de l’ús del lloc web de la Tate Gallery (2001), en el context del projecte ‘InSight’ dedicat a millorar l’accés a les col·leccions de la Tate online. El meu treball a la Tate es va finançar amb una beca per a estades a l’estranger de creadors culturals (Generalitat de Catalunya).

També com a recerca vinculada a formació, en aquest cas a Cambridge, Massachusetts (EUA), vaig realitzar un estudi sobre l’oferta i les necessitats de formació en tecnologies de la informació en el sector museístic (1999), basat en un qüestionari a centres de formació museològica i a professionals dels Estats Units. Dirigit per Katherine Burton Jones, professora de tecnologies d’informació per a museus, i realitzat a l’oficina de tecnologia i serveis d’informació del Peabody Museum of Archaeology and Ethnology de Harvard University.

A Barcelona, entre els anys 1992 i 1996 vaig treballar en múltiples projectes de consultoria de gestió del patrimoni per al Servei d’Estudis i Projectes de la Fundació Centre Europeu del Patrimoni de Barcelona. Vaig participar en diversos equips dedicats a la preparació de plans de dinamització del patrimoni i el turisme cultural, projectes que incloïen des de petits museus locals a béns d’interès nacional, en àrees urbanes, rurals o costaneres. En aquests projectes vaig assumir tasques de recollida d’informació, anàlisi i redacció d’informes i plans específics, tant sobre els recursos patrimonials i l’entorn cultural, social i econòmic de territoris, com també sobre públics, màrqueting i comunicació.