Pla estratègic Museu de Ciències Naturals de Barcelona 2011-2016.

Octubre de 2011

Propòsit: En un context de canvi institucional i d’expansió física del Museu en noves i múltiples seus, definir una missió, una visió, unes prioritats i uns objectius compartits per tots els seus grups d’interès (interns i externs), i esbossar un pla de treball per assolir-los.

La meva feina:  Coordinar el procés de planificació. Conduir grups de treball i discussió. Realitzar anàlisis i preparar informes amb els resultats i les reflexions generades. Redactar el document final del Pla.

La preparació del pla estratègic va oferir un marc per reflexionar sobre la situació del Museu, sobre les oportunitats i els reptes de l’entorn, debatre les opcions de futur, i decidir un full de ruta per als propers anys. Calia, en primer lloc, repensar el propòsit del Museu en el nou context i aconseguir articular una missió i una visió compartides àmpliament. En aquest aspecte, el pla havia de mirar temporalment lluny, ben bé una dècada cap endavant. En segon lloc, calia assolir un acord de consens sobre les prioritats i els objectius per als propers quatre o cinc anys, i ordenar el treball per avançar-los.

El procés de planificació va suposar un esforç disciplinat i sistemàtic, i es va desenvolupar amb participació dels principals grups d’interès del Museu. El gruix del treball de reflexió i presa de decisions es va dur a terme en el marc d’un Equip de treball del Pla estratègic, format per 15 persones que treballen al Museu, incloent la direcció, tot l’equip directiu i una representació dels responsables de departaments o àmbits de treball en àrees clau (administració, programes públics, col·leccions i recerca, Jardí Botànic i nous projectes).

Un Comitè assessor del Pla estratègic va aportar una visió i revisió externes, especialment a l’inici del procés. Format per 17 persones que formen part de grups d’interès del Museu i que tenen una bona comprensió del paper que aquest hauria de jugar local, nacional i internacionalment. Experts en el camp de la recerca, divulgació científica, educació, conservació, museòlegs, representants de grups de suport del Museu, així com també persones amb responsabilitats en les polítiques municipals i nacionals de cultura i medi ambient.

Es van realitzar també un bon nombre de consultes internes i externes per recollir un ampli ventall d’opinions i perspectives. Tots els treballadors del Museu van tenir l’oportunitat de respondre a un qüestionari molt exhaustiu sobre el Museu, i de realitzar entrevistes confidencials sobre els temes del seu interès. També es va demanar l’opinió als col·laboradors del Museu i als membres de les associacions d’Amics, responent un qüestionari específic. A més, 61 persones van ser entrevistades per avaluar la percepció externa del Museu entre els seus grups d’interès. També es van fer tres focus groups per conèixer l’opinió i l’experiència del Museu de tres públics clau (els mestres, les famílies, i els visitants individuals).

Cinc grups de treball intern, un per cada àrea de treball del Museu, van dur a terme un esforç d’auto-avaluació important revisant a fons la seva àrea, reunint informació objectiva i valoracions sobre les coses a fer i potenciar, una feina que va conduir a la definició d’estratègies, objectius i accions en els àmbits respectius. En aquests grups hi van participar un total de 32 persones, pertanyents a diferents nivells dins l’organigrama del Museu.

El procés va ser llarg, i molt intensiu en relacions humanes i treball en equip. Tot això en condicions difícils, enmig dels treballs de preparació i obertura del Museu Blau que deixaven poc temps al personal per dedicar temps al pla. Malgrat tot, el procés va aconseguir proporcionar espais de reflexió i debat, i va ajudar a desenvolupar una cultura de diàleg entre persones de diferents nivells i àrees de treball.

Sobre el pla estratègic:

El pla és ambiciós, aposta per convertir el Museu en una institució de primera línia, un centre de coneixement sobre la diversitat natural que sigui referent a Catalunya, tant en la vessant científica com pública. En aquest sentit, ha de continuar renovant i dinamitzant les seves seus per completar la seva posada al dia. Ha de donar resposta a les moltes expectatives posades com a futur museu nacional, en tots els seus àmbits d’activitat. Reflecteixen necessitats que hi ha al país que el Museu hauria de contribuir a satisfer, en el camp de l’educació, la comunicació científica, la recerca, o la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural. En l’àmbit museístic, ha de liderar i donar suport a una xarxa territorial de museus de ciències naturals, amb qui compartirà la responsabilitat de defensar, preservar i divulgar el patrimoni natural del país.

El pla aposta també per un sentit de la responsabilitat envers el context de crisi ambiental global que afecta el nostre futur col·lectiu. Això suposa una acció més decidida per ajudar a comprendre, comunicar i abordar els problemes que s’en deriven, un propòsit que ha d’influir tota l’activitat del Museu. Hi ha molt a fer des de la recerca i les col·leccions per contribuir coneixement i expertesa a combatre la crisi de biodiversitat, en l’àmbit català i internacional. També des dels programes públics per ajudar a crear una societat més formada científicament, respectuosa i compromesa amb la natura. Caldrà, alhora, reforçar l’activitat directament relacionada amb la conservació, i mostrar exemplaritat adoptant alts estàndards de sostenibilitat ambiental.

El context de crisi econòmica, profunda i previsiblement llarga, pot dificultar sens dubte l’assoliment d’algunes d’aquestes aspiracions. En els darrers anys les condicions econòmiques del país s’han deteriorat i s’ha produït una dràstica reducció dels pressupostos públics. La sortida de la crisi encara està lluny, i l’escenari de sortida serà ben diferent del que hi havia quan hi vam entrar. El pla estratègic inclou mesures per reforçar les característiques organitzatives que faciliten la sostenibilitat actual i futura. Aporta, a més, un sentit clar d’identitat i rellevància, imprescindible per mantenir-se ferm davant les turbulències.

El que és segur és que el ritme de canvi serà més lent del que es preveia a l’inici del procés de planificació estratègica, però això no vol dir que es produeixi necessàriament un estancament. Si la inversió necessària per als projectes arquitectònics no és possible, o és insuficient, caldrà centrar l’atenció en altres qüestions que són tan o més importants en termes de servei a la societat. El Pla estratègic posa l’atenció en aprofundir la relació amb els visitants i els grups d’interès; en incrementar la qualitat dels programes i serveis; en oferir més serveis en línia i en realitzar més activitats fora de les seus del Museu, per exemple. També fa èmfasi en que el Museu esdevingui més col·laboratiu a l’hora de treballar, tant amb els visitants i usuaris com amb les altres organitzacions amb les que comparteix objectius. En aquest sentit, l’escenari de construcció de la xarxa de museus de ciències naturals ofereix moltes oportunitats per a la cooperació, compartint equipaments i recursos, impulsant projectes conjuntament o creant economies d’escala.

En la vessant organitzativa hi ha moltes oportunitats de millora que tenen un cost molt baix o que fins i tot no tenen cost. Introduir estàndards i bones pràctiques a tota l’organització; redactar i aprovar polítiques i plans en els diferents àmbits d’activitat; revisar, clarificar i definir millor les descripcions dels llocs de treball; descriure i refinar els processos de treball; establir equips interdepartamentals; millorar la comunicació interna, etc, són algunes de les mesures incloses en el Pla.

El context de canvi:

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és una institució de llarga trajectòria, amb uns orígens que es remunten a la fi del segle XIX, en el que va ser el primer museu públic de Barcelona (el Museu Martorell). La seva imatge ha estat fins fa ben poc fortament vinculada a aquesta història, a la tradició, al treball científic, a unes col·leccions importants i a uns edificis singulars al Parc de la Ciutadella.

En pocs anys, s’ha produït una transformació de gran abast. El Museu és ara una institució amb múltiples seus, distribuïdes en tres espais estratègics de la ciutat: el Parc de la Ciutadella (el Laboratori de Natura i el Museu Martorell); a Montjuïc (el Jardí Botànic nou, el Jardí Botànic Històric, i l’Institut Botànic de Barcelona, centre de recerca mixt integrat pel CSIC i l’Ajuntament de Barcelona) i la zona del Fòrum (Museu Blau).

Té ara l’oportunitat d’esdevenir el llargament esperat Museu Nacional de Ciències Naturals de Catalunya, i actuar com a museu capçalera d’una xarxa territorial de museus i centres de ciències naturals. S’ha creat ja un Consorci, amb la participació del govern de la Generalitat, per gestionar el Museu i impulsar els procés perquè sigui reconegut amb la categoria de museu nacional. Això obre la porta a un nou creixement institucional, amb nous patrons i un reforç de la governança i la gestió.